Definicions d'aforisme, anècdota i paràbola com a gèneres literaris.



Aforisme: sentència breu i doctrinal que es proposa com a regla en alguna ciència o art. Capítols 57 i 4, per exemple.
Anècdota: relat breu d'algun acte o succés graciós. Capítols 6 i 22, per exemple.
Paràbola: al·legoria que serveix per a explicar una veritat, una ensenyança. Capítols 54 i 56, per exemple.

ESTHER B. A. - 22A.





Aforisme => Un aforisme és una declaració o sentència concisa que pretén expressar un principi o la veritat de manera breu, pensativa i aparentment tancada.
Anècdota => És un conte curt que narra un incident biogràfic interessant i entretingut, sempre està basat en fets reals, amb personatges reals i en llocs reals.
Paràbola => Una paràbola evoca un ambient i descriu una acció i els seus resultats. Sovint involucra un personatge que s'enfronta a un dilema moral, o realitza una acció qüestionable, per a després patir les conseqüències d'aquesta elecció.

Ramón C.F. - 22T





Aforisme: proposició breu, d'ús comú, que expressa una veritat o una regla pràctica. L'aforisme és una forma filosòfica, però també un joc de paraules i un art poètic: l'expressió rotunda, breu i autònoma d'un somriure perfectament seriós.

Anècdota: relat breu d'un fet curiós que es fa com il·lustració, exemple o entreteniment.

Paràbola: narració d'un succés fingit, de què es dedueix, per comparació o semblança, una veritat important o una ensenyança moral.

Laura A.L. - 22C






AFORISME: és una declaració breu que resumeix un coneixement que es dóna com
a regla en alguna ciència o art.

PARÀBOLA: narració d'un succés fals del que es dedueix una ensenyança moral.

ANÈCDOTA: es un conte breu que narra un incident interessant o entretingut. sempre es basa en un fet real.

Classificació dels capítols del llibre en anècdota, paràbola i aforisme.


ANÉCDOTA:
- Alló savi en el savi és l´actitud
- El servidor dels seus fins
- L`art de no subornar
- Passar fam
- Consell per quan un consell no és tingut en compte.
- Originalitat
- El a la feblesa
- El senyor k. i la naturaleza
- Fiabilitat
- Sobre l´elecció de les bésties
- Forma i matèria
- Converses
- Hospitalitat
- Quan el senyor k.estimaba una persona
- Sobre l´alteració de cada cosa al seu temps.
- L´animal predilecte del senyor keuner.
- L`antiguitat
- La quesito de la culpabilitat
- El senyor k. i la consecuencia
- Paternitat de les idees
- L`administració de la justicia
- L´enviat
- Si els taurons fossen homes
- Espera
- El funcionari indispensable
- El senyor k. condueix automóvil
- El senyor k i la lírica
- L´horoscop
- Sentiment de justícia
- Sobre l´amabilitat
- El senyor keuner i el dibuix de la seua neboda
- El senyor keuner i les exercicis físics
- El senyor k i la marea
- El senyor k i l´actriu
- El senyor k i els periódics
- Comentari
- Característiques d´una bona vida
- Sobre la veritat
- ¿ Amor a qui ?
- ¿ Qui coneix qui ?
- L´estil més bo
- El senyor k I el metge
- Alló contra el qu estava el senyor k
- La malaltia del senyor k
- Insubornalitat
- Sobre el Jove keuner
- El paper dels sentiments
- Un posat aristocratic
- Sobre el desenvolupament de les grans ciutats
- Sobre els sistemas
- Arquitectura
- A parrel i partit


PARÀBOLA: - Mesures contra la violencia
- L´esfor dels millors
- Amor patri: l´odi a les patries
- Les coses dolentes tampoc no són barates
- Sobre la pregunta de si existeix un déu
- El xiquet indefens
- Exit
- El senyor k i els gats
- Una bona resposta
- Dues ciutats
- Favors d´amic
- L´instint natural de propietat
- Malentés
- Dos conductors
- Error I progress
- Sobre la traició
- Les dues ofrenes
- El pensador I el fals deixable
- Sobre l´actitud
- De com resistir les tempestes
- Luxe
- Serf o senyor.


AFORISME: - Organització
- Sobre els portadors del saber
- Preguntes convincents
- El reencontre
- Enuig i instrucció
- Coneixement de l´esser humá
- Iguals millor que diferents
- Sócrates
- Afront soportable
- Sobre la satisfizo d´interessos.


CRISTINA R.M. - 22 A



AFORISME.- Sentència breu i doctrinal que es proposa com una regla.

ANÈCDOTA.- Relació breu d´un acte o succés particular i curiós.

PARÀBOLA.- Narració breu d´un succés fingit, del qual es dedueix, per comparació o similitud, una veritat important o una ensenyança moral.

JORDI C.M. - 22T


Aforisme: sentència breu i doctrinal que es proposa com una regla en alguna ciència o art.
Anècdota: relació breu d’un tret o succés particular i curiós.
Paràbola: narració d’un succés fingit, del qual es deduix, per comparació o semblança, una veritat important o una ensenyança moral.

Fran S. - 22T


Aforisme: sentència breu i doctrinal que es proposa com a regla en alguna ciència o art.
Anècdota: és un conte curt que narra un incident biogràfic interessant o entretingut. Una anèctoda sempre està basada en fets reals, un incident amb persones reals com a personatges, en llocs reals.
Paràbola: designa una forma literària consistent en un relat figurat del com, per analogia o semblança, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no és l'explícit. La paràbola té un fi didàctic i podem trobar un exemple d'ella en els evangelis cristians, on Jesús narra moltes paràboles com a ensenyaments al poble.

Cristian G.R. - 22T


Paràbola: és una faula de la qual s´extrau per comparació una ensenyança moral i que s´usa per a explicar pràcticament aquesta ensenyança. Com a paràboles, al llibre podem destacar-ne les següents: "Aparat i partit, luxe"...
Aforisme: és una dita sentenciosa que es proposa com a model d´alguna regla, virtut, vici, etc. Com a aforismes, al llibre podem destacar-ne el següents: "Millors iguals que diferents, el millor estil"...
Anècodta: relat breu en què es conta un fet curiós, exemplar o coma il·lustració d´alguna dita. Com a anècdotes, al llibre podem destacar-ne: "Qui coneix a qui?, (el senyor Keuner i els periòdics)",...

Eduardo P.Z. - 22C



Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una declaració o sentència concisa que pretén expressar un principi o la veritat en una manera breu, pensativa i aparentment tancada.

Convé distingir entre aforisme i axioma. Els aforismes són el resultat de l'experiència, mentre que els axiomes són veritats òbvies, que no requereixen ni poden ser provades. Els aforismes han estat utilitzats freqüentment en aquelles disciplines que mancaven d'una metodologia d'estudi o mètode científic, com l'agricultura, la medicina, la jurisprudència i la política. El terme aforisme va ser utilitzat per primera vegada per [[|Hipócrates]], com una sèrie de proposicions relatives als símptomes i al diagnòstic de malalties. El concepte va ser aplicat després a la ciència física i, posteriorment, generalitzat a tot tipus de principis.

Exemple:
Als homes forts els passa el que als barrilets; s'eleven quan és major el vent que s'oposa al seu ascens.

Una anècdota és un conte curt que narra un incident biogràfic interessant o entretingut. Una [[|anèc]]dota sempre està basada en fets reals, un incident amb persones reals com a personatges, en llocs reals. No obstant això, amb el córrer del temps les petites modificacions realitzades per cada persona que la conte poden derivar en una obra fictícia, que segueix sent contada però tendeix a ser més exagerada. Encara que de vegades siguen [[|humorísti]]ques, les anècdotes no són acudits, ja que el seu principal propòsit no és simplement provocar la rialla, sinó expressar una realitat més general que el conte curt per si mateix, o donar forma a un tret en particular d'un personatge o el funcionament d'una institució de tal manera que atenga a la seua essència mateixa. Un monòleg breu que comence amb "Un professor pregunta al seu alumne..." serà un acudit. Un monòleg breu que comence amb "Una vegada un professor va preguntar a Carl Friedrich Gauss..." serà una anècdota. Una anècdota, així, està més prop de la paràbola que de la rondalla, amb personatges animals i figures humanes genèriques— però és distinta de la paràbola en la seua especificitat històrica. Una anècdota tampoc no és una metàfora ni té una moralitat, una necessitat tant en la paràbola com en la rondalla, es tracta merament d'un incident il·lustratiu que és, d'alguna manera un [[|epítome]].

La veu paràbola (del llatí parabŏla, i aquest del grec παραβολή) designa una forma literària consistent en un relat figurat del com, per analogia o semblança, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no és l'explícit. La paràbola té un fi didàctic i podem trobar-ne un exemple en els evangelis cristians, on Jesús narra moltes paràboles com ensenyaments al poble.


Noelia L. - 22T