COMENTARIS A DOS CAPÍTOLS DEL LLIBRE PER CADA ALUMNE/A




CAPÍTOL 19 (El Reencontre)


Aquest text m´ha cridat molt l´atenció perquè el que diu és una cosa que la majoria de les vegades ocorre. És normal que et diguen que no has canviat gens, que se´t veu igual o millor; si el senyor K. empal·lidí en sentir-ho és perquè a la millor està massa gran, o està més prim, perquè no menja quasi... Va empal·lidir perquè li estranyava que l´altre no s'adonara del canvi. Però aixó no és així, hi ha un tipus de gent que t´ho diu i un altre que no ho fa, per vergonya o... però sí que ho pensen. De tota manera, sempre es diu això per respecte o... no ho sé, no li vas a dir a la seua cara que està massa gran o més [vell] que abans!!!
Pot ser que el senyor K. empal·lidí perquè havia canviat físicament, des que es van veure per última vegada, i l´altre es referia a la seua manera d´expressar-se o a alguna frase o paraula que caracteritza al senyor K., aleshores s´hauria produït una confusió.



CAPÍTOL 42 (Espera)



Aquest text em fa una mica de gràcia perquè això també sol passar; si tens en ment, per exemple, que dins d´un mes has de fer alguna cosa, o que et donaran una sorpresa, o simplement esperes alguna cosa, val més no saber quant de temps has d'esperar perquè succeïsca, ja que et desesperes més perquè no saps quan serà el moment.

Per això, el senyor K. diu que si ho haguera sabut abans, no hauria esperat aquells dies.

Mónica A. -22C





CAPÍTOL 1. ALLÒ SAVI EN EL SAVI ÉS L’ACTITUD.

El senyor K es troba amb un professor de filosofia i aquest li parla de la seva saviesa. El senyor K l'observa i li comenta que s’asseu incòmodament, parla incòmodament, pensa incòmodament i el profesor, enfadat, li diu que no és d’ell de qui la gent vol saber, sinó del que parla i del que ha dit. El senyor K li contesta que allò que ha dit no té cap contingut i afegeix que mentre l’observa, no assoleix cap meta, ja que parla obscurament i al parlar no dóna cap llum, i amb aquesta actitud, no li interessa la seua meta.

En la meua opinió, no cal ser un gran savi o massa intel·ligent per fer que els altres es fixen en el que dius o del que estàs parlant, tot es basa en l’actitud, la gent ho sap i ho nota. Quan una cosa t’agrada molt i saps molt del tema, quan parles d’aquesta cosa ho fas interessat, perquè per tu és com una inspiració i això crea en tu un sentiment positiu. Però quan escoltem una persona parlar d’alguna cosa (siga el que siga) que no desperta en aquesta persona cap interès ni cap sentiment, aquesta persona no posarà l’actitud que necessita per captar la nostra atenció, ja que si a ella mateixa no li importa és com si parlara amb indiferència, aleshores, per què escoltar-la si parla amb desgana? L’únic que farà és que els qui escoltem ho fem amb desgana també i no puguem apreciar com deuríem el tema.

CAPÍTOL 26. ÈXIT.

El senyor K, passejant amb un amic, veu una actriu i diu que ella és bella; el seu acompanyant li diu que l’èxit que té és perquè és bella. A l'escoltar aquesta resposta, el senyor K li rebat indignat que és bella perquè té èxit.

És curiosa la nostra percepció de les coses quan li agafem estima a algú, és com si el miràrem amb altres ulls, i no com solem mirar a la resta de persones. Quan altra persona ens diu alguna cosa roïna d’algú a qui volem, sistemàticament procurem defensar-lo buscant arguments de pes i no simples bajanades que no tenen importància. En relació amb l'estima que professem cap a algú, els arguments són més bons o menys bons i el nostre interès per aquesta defensa augmenta o disminueix.

ANDREA N.S. - 22T